dimecres, 16 de juliol del 2008
dilluns, 7 de juliol del 2008
La realitat viscuda, la història, els esdeveniments que han anat succeïnt amb el devenir dels anys ens serveixen per copsar aquesta nostra realitat que ens envolta, de vegades tant indesxifrable, de vegades sense lògica o sense explicació...per això és important que no s'esborrin de la consciència col·lectiva aquells fets que, en la seva esgarrifosa crueldat, han existit i alguns éssers humans han patit en la seva pell.
Aquestes imatges sobre els camps de concentració a l'Alemanya nazi són molt dures i molt impactants, estan extretes d'un llibre sobre l'Hol·locaust i potser fereixen la sensibilitat d'algú...però són reals i representen la memòria impresa i visual del que pot arribar a fer la humanitat amb ella mateixa...no disten gaire de les imatges que ens arriben avui en dia a les noticies sobre Irak, Palestina, Iran...o d'altres tants i tants llocs on les guerres i les misèries humanes arriben a punts insospitables...m'agradaria pensar que aquestes escenes formen part d'una pel·lícula de terror. M'agrada pensar que potser a base d'aprendre i ésser consicents ens podem fer més humans i arribar a evitar aquests horrors.
Aquestes imatges sobre els camps de concentració a l'Alemanya nazi són molt dures i molt impactants, estan extretes d'un llibre sobre l'Hol·locaust i potser fereixen la sensibilitat d'algú...però són reals i representen la memòria impresa i visual del que pot arribar a fer la humanitat amb ella mateixa...no disten gaire de les imatges que ens arriben avui en dia a les noticies sobre Irak, Palestina, Iran...o d'altres tants i tants llocs on les guerres i les misèries humanes arriben a punts insospitables...m'agradaria pensar que aquestes escenes formen part d'una pel·lícula de terror. M'agrada pensar que potser a base d'aprendre i ésser consicents ens podem fer més humans i arribar a evitar aquests horrors.
divendres, 27 de juny del 2008
Anècdotes d'altres temps...guerra civil i franquisme...
Un dels treballs més interessants que he fet aquest darrer curs amb els alumnes de 4rt d'ESO de l'IES Arquitecte Manuel Raspall, de Cardedeu, ha estat el recull d'anècdotes que els propis alumnes han recollit de les seves famílies relacionades amb la guerra civil o el franquisme. No és una novetat, és una eina didàctica altrament usada per professors d'història d'altres centres, però jo era la primera vegada que la feia i els i les alumnes han estat molt sorpresos, doncs han conegut aspectes dels seus familiars que no coneixien. Algunes anècdotes han sigut dures, tenint en compte que els efectes d'una guerra no són mai agradables, doncs sempre impliquen pèrdues...dolor i mancances...ells han pogut relacionar els continguts de la matèria amb històries reals de persones que estimen, i això ha estat gratament rebut. Ha sigut una experiència molt maca que recomano a totes i tots aquells professors que encara no l'han feta...
Penjo alguna de les anèctodes...
David Llamas Pellejà 4t B
La Guerra Civil espanyola.
El meu avi per part de mare va néixer el 24 de Juliol de 1926 a Marçà, un poble de Tarragona..
L’altre dia em va explicar que quan ell tenia uns 10 anys va fer la comunió, i els seus padrins, li van comprar el vestit de mariner. Desprès de fer la comunió li van dir d’anar a Barcelona amb ells uns dies i ell hi va anar. Resulta que el dia que se’n va anar era el 17 de Juliol de 1936. Al dia següent ell ja hi era i va viure els bombardejos i es va haver d'amagar al metro de Barcelona. També va veure com saquejaven tots els comerços i com els rojos entraven a les esglésies.
Per sort no li va passar res, però al tornar a Marçà va veure el cadàver del capella cremat i amb mosques. Els rojos l’havien cremat viu.
Una altra cosa interessant que em va explicar va ser que allà a Marçà hi havia el magatzem de munició que abastia tots els batallons i que va abastir a la batalla de l'Ebre. Per sort allà no va caure cap bomba però quasi. L'avi del meu avi, o sigui, el meu rebesavi treballava allà i va veure com queia una bomba just davant del magatzem. Quan va caure aquesta bomba hi havien dos guàrdies ( no es podien moure del lloc que vigilaven) i van quedar tots destrossats i el meu rebesavi els va tenir que recollir amb un carro.
Penjo alguna de les anèctodes...
David Llamas Pellejà 4t B
La Guerra Civil espanyola.
El meu avi per part de mare va néixer el 24 de Juliol de 1926 a Marçà, un poble de Tarragona..
L’altre dia em va explicar que quan ell tenia uns 10 anys va fer la comunió, i els seus padrins, li van comprar el vestit de mariner. Desprès de fer la comunió li van dir d’anar a Barcelona amb ells uns dies i ell hi va anar. Resulta que el dia que se’n va anar era el 17 de Juliol de 1936. Al dia següent ell ja hi era i va viure els bombardejos i es va haver d'amagar al metro de Barcelona. També va veure com saquejaven tots els comerços i com els rojos entraven a les esglésies.
Per sort no li va passar res, però al tornar a Marçà va veure el cadàver del capella cremat i amb mosques. Els rojos l’havien cremat viu.
Una altra cosa interessant que em va explicar va ser que allà a Marçà hi havia el magatzem de munició que abastia tots els batallons i que va abastir a la batalla de l'Ebre. Per sort allà no va caure cap bomba però quasi. L'avi del meu avi, o sigui, el meu rebesavi treballava allà i va veure com queia una bomba just davant del magatzem. Quan va caure aquesta bomba hi havien dos guàrdies ( no es podien moure del lloc que vigilaven) i van quedar tots destrossats i el meu rebesavi els va tenir que recollir amb un carro.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
